Estic fart de la tensió, estic fart de la pressió i estrès que em suposa intentar mes a mes pagar la hipoteca ... faci el que faci no l'atrapo, faci el que faci no aconsegueixo posar-me al dia ... ja m'han donat carència, m'han ajornament pagaments però, passa el temps, segueixo tenint moltes dificultats i és descoratjador comprovar que segueixo devent el mateix que el primer dia i em queden 30 anys per davant tot i que, fa 10 anys que mes a mes estic fent un esforç i resulta que estic a la "mateixa casella de sortida" que al principi ... realment val la pena? 

Doncs realment és per pensar-s'ho, estic pagant ara una quota que només conté interessos i RES d'amortització i, malgrat això el pagament es de 850 € sobre un sou que està en 1.250 €. Abans cobrava sobre els 1.450 € però, amb la crisi em van treure un 15% i, per si fos poc, la meva dona que guanyava uns 1.100 € al mes, i ja fa ja uns anys que no treballa i se'ns acaba d'aquí a poc l'atur ... 

Aquesta situació, malauradament, com podràs comprovar és, variant els números, força habitual o comú a dia d'avui. 

Arriba un punt en què, davant el descoratjador panorama econòmic futur i el molt temps de seguir pagant que a un li queda per davant, és qüestió, al meu parer (i ja sé que aquí hi ha un fort component emocional, per exemple, cap a l’habitatge o, millor dit, "llar" que jo ometo d'un "cop de ploma") de fer números i saber que passaria: com hauríem de pagar o, millor dit que ens podrien treure com a màxim al mes ... i veure si ens compensa ... 

Tenint en compte que, per exemple, en una ciutat, capital de comarca, podem trobar un pis o habitatge més que digne entre 350 i 400 € ens faltarà calcular quina quantitat, un cop subhastat el nostre habitatge, ens poden treure cada mes dels nostres ingressos per eixugar la quantitat que resti per pagar del deute pendent respecte del valor d'adjudicació de la subhasta, d'acord amb "unes regles" que estan establertes en l'art. 607 de la Llei d'enjudiciament civil ... 

Però em de tenir en compte que en tractar-se de l'habitatge habitual i arran de la crisi, el govern va establir unes especials "regles" per protegir la unitat familiar. Així estableix uns paràmetres diferents partint d'uns mínims inembargables diferents al comú contemplat en aquell art.

Així, quan es tracti de l'embargament de la nòmina motivat per el deute generat i pendent per l'habitatge habitual s'estableix el mínim inembargable del 150% del salari mínim interprofessional més un 30% afegit per cadascun dels membres dependents de la unitat familiar ... 

En el cas de l'exemple d'exposició i atenen que es la "única" nòmina que entra, dels 1.250 €  podrien embargar com a molt .. 

"Intocable" per viure serà el 150% del salari mínim (645,30 €) és a dir, 967,95 € més un 30% del salari mínim per la seva senyora o el que és el mateix, afegir 193,59 € per la seva senyora que suma un total de 1.161,54 € inembargable (si tingués fills que no treballen a càrrec seria un 30% -193,59 € - addicional per cada un d'ells) 

Així doncs, embargable seria 1.250 € menys dels esmentats 1.161,54 € no embargables és igual 88,46 € i sobre aquests 88,46 s´embargarà un 30%, és a dir 26,54 € .. i els 1.223,46 € restants és per viure ... 

Paguem 850 € actualment per la hipoteca i si ho enviem tot a ... pagaríem "només" els 26,54 € gairebé de per vida (excepte la variació que tinguem quan ens jubilem) més el possible cost del lloguer que l'hem xifrat genèricament (en capital de comarca) sobre els 350-400 € ... doncs 

Vostè mateix però, sobretot ... abans de fer res acudeixi un advocat, un professional, perquè analitzi i tingui en compte totes les SEVES PECULIARITATS ... no fos cas que el remei fos  pitjor que la malaltia per no haver tingut en compte qüestions que no hem considerat. És una idea però, prudència.