La prestació contributiva per desocupació dels treballadors afectats per un
ERTO no està exempta de tributació A l'IRPF, sinó que tindrà la consideració de rendiment del treball, tenint importants conseqüències perquè pot afectar l'obligació
de presentar la declaració de l'IRPF atès que el contribuent passa
a tenir dos pagadors (l'empresa i el SEPE), amb la consegüent disminució del límit
econòmic que determina l'obligació de declarar. Així, en lloc dels habituals
22.000 euros, aquest import disminueix a 14.000 euros si s'han cobrat més de
1.500 euros del segon pagador.

A això ha de sumar-se el fet que les prestacions abonades pel SEPE quasi no tenen retenció pel que amb tota probabilitat el resultat de les declaracions serien a ingressar. Per a evitar això, el treballador pot sol·licitar un augment del tipus de retenció bé a la seva empresa si ja s'ha reincorporat al seu lloc o al SEPE en cas de continuar en el ERTO.

Convé recordar també les regles d'imputació temporal que estableix com a regla general per als rendiments del treball la seva imputació al període impositiu en què siguin exigibles pel seu perceptor. No obstant això, i com ha vingut ocorrent, no tots els treballadors han cobrat el ERTO en el moment en què degueren fer-ho sinó que el seu cobrament ha sofert una certa demora, sent possible que bona part d'aquests, si bé s’haurien d’haver percebut el 2020, s'abonin en 2021. En aquests casos, resultarà d'aplicació la regla especial continguda en la Llei de l'IRPF en virtut de la qual quan per circumstàncies justificades no imputables al contribuent, els rendiments derivats del treball es percebin en períodes impositius diferents a aquells en què van ser exigibles, s'imputaran a aquests. Això suposarà que el treballador hagi de presentar, en el seu cas, una declaració complementària al període en què degueren satisfer-se els rendiments, sense recàrrec ni interessos de demora.

Una altra possibilitat que podem trobar-nos és la d'impugnació del ERTO per part del treballador (no està conforme amb la seva quantia, discuteix el seu dret a l'obtenció de la prestació...). En aquests casos, en aplicació de la regla especial continguda en la LIRPF, quan no s'hagués satisfet la totalitat o part d'una renda, per trobar-sependent de resolució judicial la determinació del dret a la seva percepció o quantia, els imports no satisfets s'imputaran al període impositiu en què la mateixa adquireixi fermesa.

Finalment, també podem trobar-nos davant la possibilitat que per sentència judicial es declari la nul·litat del ERTO, havent percebut el treballador la prestació per desocupació que ha esdevingut indeguda, per la qual cosa s'ha de procedir a la seva devolució. Aquesta situació té incidència en la declaració de l'impost corresponent als exercicis en el qual es van declarar com a ingrés, i no en la declaració corresponent a l'exercici en què la devolució es materialitzi. Així, la regularització de la situació tributària corresponent als imports declarats iindegudament percebuts, correspondria efectuar-la, instant el treballador la rectificació de les autoliquidacions dels períodes impositius en què es van incloure aquells imports.

A Catalunya, però, el Govern de la Generalitat legislarà compensar-ho en el què li correspon.