Des que va començar la crisi, qui més qui menys s’ha vist obligat a fer un curset accelerat, si no d’economia sí, almenys, de termes econòmics. I de ben segur que un dels temes de què més hem sentit a parlar i de què més hem parlat és la prima de risc, tot i que sovint molta gent no encerta la definició exacta del que vol dir aquest terme.

La prima de risc (coneguda també tècnicament amb el nom de diferencial de deute) és un terme del món econòmic que defineix a la perfecció una de les lleis bàsiques de l’economia: a més risc, més benefici. No obstant això, quan parlem de la prima de risc hem de pensar que estem fent referència a un terme relacionat amb un tipus d’inversió vetat a la majoria de la gent i reservat exclusivament als anomenats inversors institucionals (fonamentalment bancs i grans fons d’inversió), que són els principals compradors del deute públic dels estats, que és l’element sobre el qual es configura la prima de risc.

La prima de risc és, doncs, en essència, el preu (o més pròpiament sobrepreu) que l’Estat espanyol, en el nostre cas, haurà d’abonar als inversors que comprin deute públic a les subhastes que es fan periòdicament. Aquest preu té com a referència sempre el patró marcat per Alemanya perquè és considerat el país més estable i fiable d’Europa. D’aquesta manera si diem que la prima de risc de l’Estat espanyol és de 400 punts bàsics, en realitat el que estem dient es que els inversors que comprin deute públic espanyol ho faran amb un sobrepreu del 4% percentual per sobre del que paguin pel Bund alemany (nom del seu bo de deute públic), o el que és el mateix, a Espanya endeutar-se als mercats internacionals li resultarà un 4% més car que a Alemanya.

Tècnicament la prima de risc el que fa és mesurar la confiança dels inversors en l’economia d’un país. Per això, quan aquesta prima puja, vol dir que la confiança dels inversors que el país els pugui tornar els diners que els han deixat (que això és el deute públic), és menor. Per tant, com més alt és el risc d'un país, més alta serà la seva prima de risc, perquè els inversors demanaran més rendibilitat (interès) per comprar el seu deute.

En el cas d’Espanya hem anat veient, en els darrers temps (encara que darrerament s’ha frenat una mica), una continuada pujada de la seva prima de risc, a conseqüència, evidentment, de la creixent desconfiança dels inversors sobre la capacitat de pagament del deute espanyol, atès que l'economia creix molt poc, o fins i tot decreix, i hi ha una taxa d’atur molt elevada, que suposa tenir molta gent sense produir i sense consumir. Tot plegat, comporta, que es generin menys ingressos fiscals per la via d’impostos i que, per tant, l’estat tingui menys diners per fer front als seus deutes.

Ramon Font
Advocat