El Tribunal Suprem ha posat llum sobre un dels dubtes més freqüents a què s'enfronten cada any milers d'autònoms a l'hora de posar en ordre els seus comptes amb Hisenda: són deduïbles les despeses pels àpats de treball? Segons la sentència 458/2021 de 30 de març de 2021, que crea jurisprudència, datada al març però que s'ha donat ara a conèixer, els autònoms sí que podran deduir les despeses generades per aquests àpats de treball amb els seus clients. En aquesta sentència el TS es posiciona en contra del criteri d'Hisenda, que, com a norma general, rebutja qualsevol deducció que no estigui directament relacionada amb el negoci i exigeix ​​una estricta justificació de la despesa, el que en la pràctica deixava en mans de l'inspector que revisés els comptes l'encert o no de la deducció. Ara, la sentència aclareix aquest concepte i diu que «Són deduïbles les despeses que col·loquialment es coneixen com atencions a clients o a propi personal i promocionals».

Per tant, els autònoms ja tenen dret a deduir-se qualsevol despesa derivada de menjars, sopars o fins i tot regals, a clients o proveïdors sense necessitat que aquesta acció d'atenció hagi de derivar en un ingrés per al negoci, justificat. Per tant seran deduïbles aquelles disposicions a títol gratuït realitzades per relacions públiques amb clients o proveïdors que, d'acord amb els usos i costums, s’efectuïn respecte al personal de l'empresa i les realitzades per promocionar, directament o indirectament, la venda de béns i prestació de serveis, i totes aquelles que no compreses expressament en aquesta enumeració responguin a la mateixa estructura i estiguin correlacionades amb l'activitat empresarial dirigides, de present o de futur, i sempre que no tinguin com destinataris a socis o partícips.

Però, cóm es justifiquen les despeses de menjars de treball? A partir d'ara, n'hi haurà prou amb tenir una justificació de les despeses i de la relació amb el client per evitar problemes amb Hisenda. D'aquesta manera, davant de qualsevol inspecció, únicament s’haurà de demostra al funcionari que la persona a què s’ha convidat a dinar, o se li ha enviat un regal, és algú que, o bé col·labora en la seva activitat o bé és algú amb qui es vol iniciar un negoci, encara que després no s'acabi duent a terme. I aquestes demostracions són tan simples com un correu electrònic, un missatge o WhatsApp, una trucada telefònica o que el seu nom aparegui a la cartera de clients habituals