Sovint, dins una junta directiva o un patronat, ens trobem amb membres de l’òrgan de govern que a l’hora de votar una decisió es troben incursos dins d’un conflicte d’interessos entre la votació a favor de l’entitat o a favor del propi interès.

En aquests casos, la persona afectada s’ha d’abstenir de votar i de deliberar, ja que en tot moment s’ha de garantir que l’interès fundacional estigui per sobre dels interessos individuals.

En el cas de les fundacions, a més, cal presentar una declaració responsable al protectorat com a òrgan de control extern. D’aquesta manera es verifica que s’estan complint les finalitats fundacionals i la voluntat de les persones fundadores.Quan existeix un conflicte d’interès?

Es considera que hi ha un conflicte d’interès quan la persona jurídica prioritza en una decisió el seu interès personal per sobre del de l’entitat.

L’interès personal s’equipara a l’interès del cònjuge, el d’una persona física amb qui estigui especialment vinculat per lligams d’afectivitat, el dels seus parents en línia recta sense limitació i en línia col·lateral fins al quart grau de consanguinitat o el segon d’afinitat, i el de les persones jurídiques en les quals exerceixi funcions d’administració o amb les quals constitueixi, directament o per mitjà d’una persona interposada, una unitat de decisió, d’acord amb la legislació mercantil.

També s’equipara a l’interès d’una persona jurídica, el dels seus administradors/es o apoderats/es, el dels socis/es de control i el de les entitats que hi formin una unitat de decisió.

Què han de fer les fundacions?

El conflicte d’interessos està regulat especialment en el cas de les fundacions, a través de la Llei 4/2008 de 24 d’abril. La norma estableix que els estatuts de les fundacions han d’incloure, com a mínim, les disposicions que es considerin pertinents per evitar conflictes entre l’interès de la fundació i els personals o professionals dels patrons/es, les persones amb funcions de direcció o els empleats/es de la fundació.

A més, les fundacions han d’establir normes de bon govern que garanteixin la transparència i evitin situacions de conflicte.

Així, s’ha d’establir un codi de conducta per respectar no només el compliment de les normes legals sinó d’establir altres garanties addicionals.

Per exemple, es podrien fixar normes que prohibissin els patrons/es a participar en negocis i activitats financeres que puguin comprometre l’objectivitat en la gestió de la fundació.

També es podria establir que els patrons/es no mantinguin relació professional o laboral retribuïda amb la fundació.

Per preveure el conflicte d’interessos, també es podrien determinar limitacionspatrimonials en participacions societàries. Així, els membres de la fundació no podrien participar en societats constituïdes o participades per la fundació.

Les normes també haurien d’evitar els contractes de compravenda o arrendament de béns immobles o de béns mobles d’extraordinari valor, de préstec de diners, o de prestació de serveis retribuïts entre la fundació i els patrons/es.

Font: xarxa.org/juridic