Si algú es troba en aquestes circumstàncies, ha de saber que el procediment de reclamació és força senzill i, la majoria de vegades, si no es fa és per simple desconeixement.

Enguany, en el pont de la Puríssima, ha tornat un clàssic d’aquests dies: els problemes en els viatges i els transports aeris. Una qüestió que es repetirà, sense cap mena de dubte, durant les properes festes de Nadal, Setmana Santa i vacances d’estiu. Sembla inevitable que l’arribada d’aquestes dates comportin infinitat de problemes i maldecaps a moltes de les persones que fan els seus desplaçaments en avió. Cancel·lació de vols i retards inexplicables, són sinònims d’aeroports plens de persones vaguejant, durant hores, amunt i avall sense saber com aconseguir arribar al seu destí, perquè, endemés, la informació que els donen sol ser escassa, imprecisa i, en molts casos, fins i tot, inexistent.

I aquí és on rau l’abús de les grans companyies aèries, les quals, saltant-se els drets legals dels passatgers i emparant-se en la gran feina que els fan els lobbies que tenen al seu servei als grans centres legislatius i de presa de decisions, ignoren sistemàticament les seves obligacions vers els ciutadans, perquè coneixen perfectament —les enquestes i les estadístiques serveixen per això— que, un cop passada la mala maror inicial —crits, corredisses, inclús en alguns casos, males maneres, per part dels afectats— només un 4% arribaran fins al final en les seves reclamacions. I això els significa uns estalvis de molts milions.

La legislació europea és ben clara en aquesta matèria. El passatger que es trobi en una d’aquestes circumstàncies té dret a ser recol·locat l’abans possible, per part de la companyia aèria, en un altre vol amb destinació on té el bitllet comprat, encara que aquest “més aviat possible”, sigui en un vol d’una companyia diferent. I mentre això no passi, l’ha d’allotjar en un hotel —en cas que hagi de pernoctar— i se li ha de facilitar tota l’alimentació corresponent als àpats normals d’un dia. I, lògicament, el cost de tot plegat s’ha d’assumir per part de la companyia aèria que ha cancel·lat o retardat el vol. Però, lamentablement, això gairebé mai sol passar i els passatgers tampoc gairebé mai solen reclamar el que legalment els correspon.

No obstant això, si algú es troba en aquestes circumstàncies, ha de saber que el procediment de reclamació és força senzill i, la majoria de vegades, si no es fa és per simple desconeixement. Atès aquest fet, per tant, si us trobeu en aquesta circumstancia cal saber:

1.- Demaneu i guardeu totes les factures de les despeses que feu (hotel, menjars, bitllet d’avió en cas de volar amb una altra companyia que us faciliti un vol més proper en el temps, etc.)

2.- En arribar feu la reclamació pertinent a la companyia que ha incomplert. Ho podeu fer enviant-los un simple correu electrònic, adjuntant còpia de totes les factures.

3.- Si en el termini màxim d’un mes no us han contestat — és el més probable— també via correu electrònic us podeu adreçar, formulant la corresponent denuncia, a l’Agencia Estatal de Seguretat Aèria (AESA), adjuntant, altre cop, copia de totes les factures i del correu electrònic de reclamació enviat a la companyia com a pas previ. L’esmentada Agencia acabarà dictant una resolució administrativa —presumiblement, si heu seguit bé els passos indicats, estimant la vostra reclamació— la qual, des de fa poc, té caràcter vinculant per a les companyies.

4.-Normalment les companyies solen acatar aquestes resolucions administratives i paguen el que s’indica en elles. En el cas poc probable que no fos així, encara quedaria la via d’acudir als tribunals de justícia, fet que tampoc té cap excessiva dificultat.

Com veieu, el procediment no és complicat, però, com he dit abans, la majoria de gent afectada —aproximadament un 96%— no l’utilitza, i d’això és del que se’n valen les companyies, per la qual cosa mantenen habitualment —tot i ser força qüestionable— actituds de desinformació i manca d’atenció als passatgers. Al capdavall, aquesta manera de fer els comporta estalviar-se un bon munt de diners. Per tant, no val a badar, informem-nos i fem valer els nostres drets.

Eva Garcia-Miguel Reyes

Advocada