Blog
02/02/2014 - Autor: José F. Sanchez
En dret, el testimoni és la persona que declara davant un tribunal sobre una sèrie de fets que coneix i que alguna de les parts del procediment considera rellevants per a la resolució de l'assumpte jutjat. N'hi ha tant en el procediment civil com en el penal, i la seva declaració rep el nom de testimoniatge.

En aquest sentit, tot ciutadà té el deure de col·laborar amb jutges i tribunals en el procés judicial, un deure imposat per l'art. 118 de la Constitució espanyola, i que es materialitza en les obligacions de comparèixer, contestant les preguntes que se li formulin i declarant amb la veritat. No obstant això, com en tota regla, hi ha excepcions, i el testimoni no és obligatori quan hi ha certes relacions de parentiu (per exemple la declaració en contra del cònjuge, pares, germans) o hi ha prohibicions o dispenses establertes per la llei (per exemple, el secret professional).

En el procés penal la prova testifical és, sens dubte, el mitjà probatori més rellevant i juga un paper fonamental en l'aclariment dels fets. Aquesta alta importància obliga a garantir les condicions en què es presta aquest testimoniatge, i imposa al testimoni una sèrie d'obligacions, l'incompliment de les quals li pot ocasionar importants conseqüències, fins i tot penals.

Així, el testimoni és sotmès a jurament o promesa de dir la veritat, per la qual cosa, no declarar amb veritat dóna origen a un delicte de fals testimoni (art. 458 CP). Igualment, no comparèixer davant un tribunal (a més de tenir aparellada multa econòmica per al testimoni) pot ser constitutiu del delicte d'obstrucció a la justícia (art. 463.1 CP), i defugir  les preguntes pot ser constitutiu d'un delicte de desobediència (art. 556 CP).

Aquestes són conseqüències jurídiques, però cal saber també que ser testimoni en un procés penal comporta unes implicacions grans i algun risc propi dels fets o persones jutjades en el procediment en qüestió, ja que no és el mateix ser testimoni d'un accident de circulació, que ser-ho, per exemple, en els processos penals relacionats amb la criminalitat organitzada: terrorisme, narcotràfic, etc .

Davant això i malgrat que el testimoni té el deure de declarar a la sala de judici, en presència de l'acusat, també té el dret a prestar la seva declaració en total llibertat, sense coaccions. És per això que, partint del màxim respecte al dret de defensa de l'acusat, sorgeix la necessitat d'oferir una adequada protecció als testimonis, que necessiten la confiança i la certesa de rebre el suport suficient, de manera que la col·laboració amb el tribunal no perjudiqui seus interessos.

La Llei determina la qualificació com a testimoni protegit, que comporta la possibilitat de no declarar a la vista de l'acusat; aquesta qualificació ha de ser acordada pel jutge de forma expressa, ja que pot entrar en conflicte amb el dret de defensa de l'acusat.

La condició de ciutadà ens atorga obligacions que hem de complir fidelment, però també drets que els poders establerts ens han de garantir, en tots aquells aspectes que ens afecten com a ciutadans i com a persones.

José F. Sanchez
Advocat