Blog
02/02/2014 - Autor: José F. Sanchez
Seguint l'esperit d'aquesta secció i amb la intenció que puguem conèixer els termes que utilitzem col·loquialment sense tenir un coneixement clar del que expressem, resulta interessant conèixer que és una calúmnia i què és una injúria.

És habitual l'ús d'aquestes dues paraules conjuntament (sobretot en certs programes televisius més o menys seriosos), però hi ha diferències entre injúria i calúmnia, mots que susciten un dubte molt habitual.

En una primera aproximació a aquests termes per separat, podem definir calúmnia com la falsa imputació d'un delicte a una persona, per exemple, dir que algú és un assassí, un lladre o un estafador.

No obstant això, i per incórrer en un delicte de calúmnies dels que es recullen en l'article 205 del Codi penal, la imputació s'ha de fer amb coneixement de la seva falsedat o amb un menyspreu temerari cap a la veritat, ja que l'article 207 del CP atorga l'oportunitat, a un acusat per delicte de calúmnia, de quedar exempt de tota pena si prova la certesa del fet criminal que hagi imputat .

La injúria afecta l'honor d'una persona, i consisteix a llançar afirmacions greus, sabent que són falses, que provoquen la seva deshonra o el seu descrèdit, que lesionen la seva dignitat, perjudiquen la seva reputació o atempten contra seva pròpia estima. En aquest sentit, la injúria pot consistir en l'atribució d'uns fets o en judicis de valor sobre la persona, que incideixin en el que la gent pugui pensar d'ella. Per exemple, dir públicament que algú enganya la seva esposa amb una altra persona ...

Així, l'article 208 del Codi penal defineix la injúria com l'acció o expressió que lesiona la dignitat d'una altra persona, que menyscaba la seva fama o que atempta contra la seva pròpia estimació.

Una característica comuna a ambdues figures jurídiques és que, per a la persecució tant de la injúria com de la calúmnia, és necessari que l'ofès presenti una querella, és a dir, que no són delictes que persegueixi d'ofici el ministeri fiscal, llevat que es dirigeixin contra funcionaris públics, l'autoritat o els seus agents. Igualment, també és comú per a tots dos casos el fet que, si l'ofès atorga el seu perdó, no es dictarà condemna, perquè queda extingida l'acció penal.

Una altra característica igualment comuna per a tots dos delictes és l'existència de categories o diferències en la pena final amb la qual es castiguen depenent de la persona contra la qual es dirigeixin. És tractat amb més duresa el mateix fet delictiu quan es dirigeix contra determinades personalitats o membres d'institucions, com ho seria calumniar o injuriar qualsevol membre de la Casa Reial, del Govern de la nació, del Tribunal Constitucional, del Tribunal Suprem o del Consell de Govern d'una comunitat autònoma, entre d'altres.

En aquests delictes la publicitat és un aspecte important i el paper que juguen tant la  premsa rosa com les noves tecnologies mereixen capítol a part, ja que creient-se emparats en un suposat anonimat  estan proliferant, sense gaire rigor, tant imputacions de delictes com determinades expressions que poden ser constitutives d'aquestes figures delictives.

José F. Sanchez
Advocat