Contràriament al que comunament es pensa , la figura jurídica de"imputat" no suposa l'atribució a la persona de la condició de culpabilitat , sinó que tan sols se li atribueix , de manera " suposada" , la comissió d'uns fets que podrien constituir un il · lícit penal.

En aquest sentit , la figura d'imputat té atribuïdes per la llei una sèrie de garanties i drets que no es concedeixen a altres intervinents en el procés penal i que fan, per exemple , que l'imputat estigui assistit en tot moment per un advocat que estarà present en totes les actuacions; també li atorguen la possibilitat d'acollir-se al dret a no declarar ( no té obligació de dir res davant del jutge ), o contestar només aquelles preguntes que consideri oportunes de totes les que se li formulin i , en el cas de decidir-se per prestar declaració, no ho ha de fer sota jurament o promesa de dir veritat, es a dir, en la pràctica, té dret a mentir ( no té obligació de dir veritat si entén que no l'afavoreix ), sense que per això cometi cap delicte.

Igualment , cal diferenciar entre " imputat " i " detingut" , ja que no tota persona que està imputada ha de ser o haver estat detinguda per la policia , ni tot detingut finalment passa a ser imputat . Si bé la detenció és una de les formes d'arribar a ser imputat i segurament la que més alarma i crida l' atenció en un procés penal , no és l'única , ja que la imputació també es pot produir durant la instrucció del procés davant el Jutjat d'instrucció, citant directament l'imputat davant el Jutjat, sense que hagi de passar per les dependències policials .

Un altre dels mites que vénen aparellats a la paraula "imputat" és el fet d'entendre que, sobre aquella persona que està sent objecte d'una investigació i a la qual se li col·loca en la condició d'imputada, necessàriament ha de comparèixer davant un jutjat o Tribunal per sotmetre a una vista oral (el que comunament s'identifica com a judici). I això no és així sinó que, ni tot detingut és imputat , ni tot imputat acaba sent acusat .
Així , i per explicar-ho breument i en termes generals , la figura de l' imputat es manté en la fase d'instrucció del procediment penal , en la qual el jutge investiga si hi ha base per sostenir una acusació per l'existència d'uns fets que poden donar lloc a una responsabilitat penal : es determina la seva naturalesa , les circumstàncies , les persones que hi hagin intervingut, i en definitiva es fixa el que serà l'objecte d'enjudiciament, si escau.

Amb la desaparició d'aquestes imprecisions també desapareixerien moltes confusions o equívocs i, el que és més important , algun enuig provocat per aquelles decisions judicials difícils d'entendre sobre alguns procediments judicials per tots coneguts que, un cop passada la primera etapa d' imputació a la persona, s'acaben amb el sobreseïment o arxiu de les actuacions , és a dir , sense que l'imputat passi a ser " acusat" i sense que, per tant , es pugui veure abocat a la possibilitat de rebre una condemna penal . D'altra banda aquesta situació és tan injusta com ho és que , pel sol fet que la policia detingui una persona com a sospitosa d'haver comès un delicte, o la faci declarar com a imputada davant del jutge , automàticament ja es consideri acusada o fins i tot responsable del delicte en qüestió .

Com en tot a la vida , s'ha de mantenir un equilibri .

José F. Sanchez
Advocat