Blog
16/03/2020 - Autor: EVA GARCIA-MIGUEL REYES
Què passa amb les empreses que hagin de tancar obligatòriament o que vegin minvada la seva capacitat productiva? Què han de fer amb els seus treballadors?

Ahir dissabte es va aprovar l’estat d’alarma per part del Gobierno d’Espanya. Més enllà del major o menor encert de les mesures adoptades ni va haver una, que per la seva transcendència, crec que la majoria dels ciutadans vam trobar a faltar, i és la de definir amb exactitud com quedaran tant les empreses com els treballadors que, o bé hagin de tancar obligatòriament durant un mínim de quinze dies, o bé que no puguin anar a treballar perquè s’han contagiat del virus. Respecte de la primera qüestió, només vegetats i ni un mot de veritable transcendència, i en relació a la segona, només la normativa del passat 10 de març, que fa front, tangencialment, a l’assumpte.

Pel que fa a la segona qüestió, el que és va preveure ja fa uns dies és que els treballadors infectats obtinguin la IT, no com derivada de malaltia comuna, sinó amb la consideració d’accident de treball, el que els permetrà cobrar la prestació (75% del salari, excepte en aquelles empreses que per conveni tinguin l’obligació legal de complementar-lo) des del primer dia de la baixa. Tanmateix, també es va establir que a diferencia de les circumstancies normals, en aquests cas hauran de ser els Serveis Públics de Salut els qui hauran de tramitar les baixes.

Una altra cosa, però, és el que fa referencia a l’altre tema comentat al principi. Què passa amb les empreses que hagin de tancar obligatòriament o que vegin minvada la seva capacitat productiva? Què han de fer amb els seus treballadors? A l’espera de que una qüestió tan cabdal com aquesta es clarifiqui a bastament (diuen que potser ho faran el dimarts), el decret comentat d’alarma, és cert que alguna cosa va preveure, però ho va fer de manera tan genèrica i poc consistent, que no comporta cap solució.

Entre les mesures que “teòricament” es preveuen, per tal de fer menys costós per a l’ocupador les conseqüències que les prohibicions decretades poden tenir a les mercantils, ha establert certes mesures per pal·liar-les (en realitat no són mesures, sinó simples definicions), segons si hi ha afectació indirecta o aquesta afectació és directa per a la empresa.

Es considera afectació indirecta quan no hi a infectats a la mercantil, però hi ha descens d’activitat per manca de vendes o matèries primeres. En canvi, es considerarà afectació directa quan l’empresa ha de suspendre la seva activitat, per indicacions del decret o perquè s’hagi tancat la mercantil per manca del personal que pot haver estat decretat en confinament per haver estat detectat un cas de COVID-19, confirmat a les instal·lacions, amb la efectiva possibilitat de contagi a la plantilla.

Però malgrat aquests raonaments tan “bonics”, no s’aporta cap solució ni cap indicació respecte al que es pot fer per pal·liar la costosa situació per l’empresari que no pot produir, però que haurà de continuar pagant sous i seguretat social dels seus treballadors.

Per tant, i a l’espera, com he dit abans, de que potser aviat es dicti alguna mesura especifica en la matèria, qui es trobi en aquesta lamentable situació ha de cercar la solució en la legislació actual i concretament en la presentació, el més rapida possible, d’un EXPEDIENT TEMPORAL DE REGULACIÓ D’OCUPACIÓ (ERTO), que si bé, tècnicament, pel supòsit d’afectació indirecta considero que hauria de ser per causes organitzatives, tecnològiques o de producció, el que comporta, a part de força temps, molta burocràcia i paperassa administrativa, crec que ateses les circumstancies concurrents es pot presentar per causa de força major. En el supòsit que estiguem davant d’una afectació directa, no hi ha cap dubte, i la causa de força major és indiscutible. L’avantatge que té aquest fet és el de que la documentació a aportar és la mínima indispensable, que no es necessita període consultiu, ni acord amb els representants dels treballadors, sinó únicament la mera comunicació, i que l’administració l’ha de resoldre en un termini màxim de cinc dies.

Per tant, les empreses, petites, mitjanes o grans, que és vegin afectades directa o indirectament pel coronavirus, el que han de fer, el més aviat possible, és preparar i presentar un ERTO per causa de força major. Un cop aprovat per l’administració (no crec que hi hagi cap problema al respecte) els treballadors quedaran amb els contractes de treball suspesos i passaran a cobrar prestacions de l’atur des del primer dia de la sol·licitud (no des de l’autorització) i l’empresari s’estalviarà de pagar els sous d’aquells treballadors que estan impedits de produir.

P.S. Després d’escriure aquest article, el dilluns el “Ministerio de Trabajo y Economia Social” ha dictat una “Nota interna sobre expedientes suspensivos y de reducción de jornada por Covid-19”, que poca cosa aclareix i que, en essència, confirma tot el que he dit abans, en el redactat precedent a aquest post scriptum.