La campanya de vacunació de la covid-19 ha plantejat l'interrogant sobre la seva possible obligatorietat, ja sigui amb caràcter general, ja sigui en àmbits més concrets, com el laboral.

Amb caràcter general, la regla és la no obligatorietat de la vacunació. Les administracions públiques, en l'àmbit de les respectives competències, poden impulsar accions de prevenció primària, com la vacunació, d'acord amb la Llei 33/2011, de 4 d'octubre, General de Salut Pública, però la participació dels ciutadans en aquestes actuacions és voluntària, sense perjudici del seu deure de col·laboració.

No obstant això, les autoritats sanitàries competents poden adoptar mesures especials en matèria de salut pública, d'acord amb la Llei orgànica, 3/1986, de 14 d'abril, i, fins i tot, quan hi ha risc per a la salut pública a causa de raons sanitàries establertes per la llei, els facultatius, a l'empara del que disposa la Llei 41/2002, de 14 de novembre, reguladora de l'autonomia del pacient i de drets i obligacions en matèria d'informació i documentació clínica, poden dur a terme les intervencions clíniques indispensables en favor de la salut del pacient, sense necessitat de comptar amb el seu consentiment.

En el cas de la vacuna de la covid caldria analitzar si concorren els criteris necessaris per poder adoptar una mesura com la vacunació obligatòria, atès que, en principi, la taxa de letalitat és baixa, el risc de mortalitat és molt diferent en funció de l'edat i tampoc hi ha certeses ara per ara sobre la immunitat que pugui arribar a aconseguir-se amb la vacunació, circumstàncies que, entre altres, podrien dificultar poder arribar a imposar amb caràcter obligatori la vacuna a tota la població.

Una qüestió diferent seria l'autorització judicial de la vacunació forçosa en determinats casos, ateses les circumstàncies concretes de la situació, un cop ponderats els drets fonamentals dels que es neguessin a vacunar amb el risc per a la salut col·lectiva i la proporcionalitat de la mesura.

L’empresa pot obligar a vacunar-se als seus treballadors?

No hi ha cap tipus de norma en l'ordenament jurídic laboral que permeti a l'empresari exigir als seus empleats vacunar-se contra la COVID-19.

Les úniques referències en relació amb la vacunació de treballadors es poden trobar en l'àmbit preventiu, i pel que fa als riscos biològics (art. 8.3 RD 664/1997 i art. 6 Ordre ESS / 1451/2013, de 29 de juliol, per la qual s'estableixen disposicions per a la prevenció de lesions causades per instruments tallants i punxants en el sector sanitari i hospitalari).

De les dues normes referides, que tenen el seu àmbit d'aplicació restringit als contextos laborals en què hi hagi contacte amb agents biològics es dedueix la total voluntarietat de la vacunació per al treballador.

Així, l'art. 8.3 RD 664/1997 disposa que "quan hi hagi risc per exposició a agents biològics per als quals hagi vacunes eficaces, aquestes s'han de posar a disposició dels treballadors, informant-los dels avantatges i inconvenients de la vacunació". D'aquesta manera, l'empresa, només en els sectors que resulti d'aplicació el RD 664/1997 (essencialment l'àmbit sanitari) únicament té l'obligació d'oferir la vacunació als seus treballadors, explicant els avantatges i inconvenients de la vacunació, sent el treballador lliure per acceptar o no la vacuna.

A la resta de sectors, no existeix cap tipus de disposició que fa a la vacunació dels treballadors.